·
MÉLODIE GIMARD
Soy Mélodie Gimard, pianista y compositora. Mi carrera musical comenzó a los 3 años en Francia, donde nací, cantando en los conciertos de mi madre, quien me llevó de gira por el mundo entero con su compañía de músicas y danzas folclóricas. Aprendí a andar, hablar, tocar y bailar en el Conservatorio de Perpignan, fue como mi segunda casa hasta terminar los estudios.
Sentí que algo me faltaba, algo que el mundo de la música clásica no me podía ofrecer. Entonces decidí fusionar la música clásica con el flamenco y con mis propias composiciones. Este paso me permitió expresarme más allá de la mera interpretación. Mi cuerpo me pedía a gritos la creación de nuevas formas musicales donde volcar todas mis influencias: música clásica, folklore, jazz y flamenco.
My name is Mélodie Gimard, I am a pianist and composer. My musical life began when I was 3 years old, in France, where I was born. I accompanied my mother at her concerts around the world with her folk music and dance company. I learned to walk, express myself, play and dance at the conservatory of Perpignan.
However, I was missing something, something that classical music could not offer me. It was by merging classical with flamenco that I was able to discover my passion for arrangements and composition, a step towards expression as an artist and not just as a performer. A necessity to create new musical forms where I could merge all the musical worlds to which I belong and which have inspired me since my childhood: Classical music, folklore, jazz and flamenco.
Sóc Mélodie Gimard, pianista i compositora. La meva carrera musical va començar als 3 anys a França, on vaig néixer, cantant en els concerts de la meva mare, que em va portar de gira pel món sencer amb la seva companyia de músiques i danses folklòriques. Vaig aprendre a caminar, parlar, tocar i ballar al Conservatori de Perpinyà, va ser com la meva segona casa fins acabar els estudis.
Vaig sentir que alguna cosa em faltava, una cosa que el món de la música clàssica no em podia oferir. Llavors vaig decidir fusionar la música clàssica amb el flamenc i amb les meves pròpies composicions. Aquest pas em va permetre expressar-me més enllà de la mera interpretació. El meu cos em demanava a crits la creació de noves formes musicals on bolcar totes les meves influències: música clàssica, folklore, jazz i flamenc.
Je m’appelle Mélodie Gimard, je suis pianiste et compositrice. Ma vie musicale a débuté lorsque j’avais 3 ans, en France, où je suis nait…
Cependant, quelque chose me manquait, quelque chose que le monde de la musique classique ne pouvait pas m’offrir. C’est en fusionnant le classique avec le flamenco que j’ai pu découvrir ma passion pour les arrangements et la composition, un pas vers l’expression en tant qu’artiste et non plus seulement comme interprète. Un besoin de créer de nouvelles formes musicales où je pourrais fusionner tous les mondes musicaux auxquels j’appartiens et qui m’ont inspiré dès mon enfance : Musique classique, folklore, jazz et flamenco.
NUMEN
NUMEN es la fuerza que empuja a un artista a la hora de crear. Numen es también el primer trabajo discográfico de Mélodie Gimard, un proyecto interdisciplinario que representa la libertad de expresión de la joven artista desde la influencia del flamenco. Todo el que inspira a Mélodie Gimard entra en esta categoría: todo puede convertirse en numen. A través de este espectáculo, la artista traduce en música los diferentes númenes (los lugares, las palabras, las personas…) que la han inspirado. Narra su propia historia a través de la hibridación del clásico con la música más actual, siempre teniendo en cuenta la tradición flamenca y su lenguaje vistos desde un ángulo nuevo de manera espontánea y transgresora. En sus composiciones encontramos influencias tanto del flamenco más jondo como de artistas actuales. El Chozas de Jerez, Manolo Caracol, Moraíto, Bebo Valdés, Ibrahim Maalouf o Tigran Hamasyan forman parte del heterogéneo numen creativo de Mélodie Gimard.
In Latin the word Numen means spiritual presence, and the album title refers to freedom of expression and inspiration. As a former dancer, Melódie Gimard translates the movements from Flamenco dances into music. In her compositions, we find influences from both traditional and contemporary Flamenco or Bebo Valdes, Ibrahim Maalouf and Tigran Hamasyan, all form part of the variated creative ‘Numen’ that inspired Gimard. References to her roots with a fearless approach by the piano prodigy and her knowledge for folklore and classics, results in a beautiful oeuvre.
NUMEN és la força que empeny un artista a l’hora de crear.
Numen també és el primer treball discogràfic de Mélodie Gimard, un projecte interdisciplinari que representa la llibertat d’expressió de la jove artista des de la influència del flamenc. Tothom que inspira Mélodie Gimard entra en aquesta categoria: tot pot esdevenir numen. A través d’aquest espectacle, l’artista tradueix en música els diferents numens (els llocs, les paraules, les persones…) que l’han inspirat. Narra la seva pròpia història a través de la hibridació del clàssic amb la música més actual, sempre tenint en compte la tradició flamenca i el llenguatge vistos des d’un angle nou de manera espontània i transgressora.
A les seves composicions trobem influències tant del flamenc més jondo com d’artistes actuals. El Chozas de Jerez, Manolo Caracol, Moraíto, Bebo Valdés, Ibrahim Maalouf o Tigran Hamasyan formen part de l’heterogeni numen creatiu de Mélodie Gimard.
NUMEN, c’est la force qui saisit un artiste au moment de créer. Un terme qui peut s’utiliser pour dessiner une réalité, des objets, des personnes ou même des sentiments. À travers cet album, Mélodie a tenté de traduire en musique les différents noumènes qui l’inspirent. El voulait raconter sa propre histoire grâce à la fusion des musiques classiques et actuelles, en respectant la tradition flamenca et son langage, sous un angle novateur et spontané. Dans ses compositions, on retrouve aussi des influences de flamenco jondo et de jazz. Les artistes tels que El Chozas de Jerez, Manolo Caracol, Moraíto, Bebo Valdés, Ibrahim Maalouf o Tigran Hamasyan, font partie de les muses de Mélodie Gimard.
[IN]TIME
In]Time es la búsqueda de los sentimientos más profundos, los que permiten conectar con lo auténtico. Breves historias llenas de preguntas y respuestas que solo un músico frente a su set musical puede generar, con el fin de compartir su mundo interior con los oyentes, crear memoria, unión y conciencia. Es una autobiografía musical, un recorrido por aquellos caminos que de manera consciente o inconsciente viene recorriendo Mélodie Gimard desde su infancia, de aquellas influencias que han ido impregnando su carácter hasta el día de hoy. “No hay nada más frágil, auténtico y valiente a la vez, que rendirse para extraer la esencia de toda una experiencia de vida, y convertirla en néctar. Quiero poder volver a sentir desde lo más primitivo, y dejar de esconderme detrás del piano, para hacer de mi cuerpo mi propio instrumento. Necesito volver a emocionarme desde lo más básico, para poder seguir emocionando al público. Sintetizar todo lo aprendido y concentrarlo en lo que más cuesta: crear desde la vulnerabilidad.”
[In]Time, a search among the deepest feelings, gathering the legacy and distilling it through her own experience. Drawing on traditional types of music, she dialogues with electronic resources, blurring limits, frontiers and labels and creating transgenerational, cross-border and musical connections.”
[In]Time és la recerca dels sentiments més profunds, els que permeten connectar amb la veritat i allò autèntic. Breus històries plenes de preguntes i respostes que només un músic davant del seu set musical pot generar, per tal de compartir el seu món interior amb els oients, crear memòria, unió i consciència.
És una autobiografia musical, un recorregut per aquells camins que de manera conscient o inconscient recorre Mélodie Gimard des de la seva infància, d’aquelles influències que han anat impregnant el seu caràcter fins avui.
“No hi ha res més fràgil, autèntic i valent alhora que rendir-se per extreure l’essència de tota una experiència de vida, i convertir-la en nèctar.
Vull poder tornar a sentir des del més primitiu, i deixar d’amagar-me darrere del piano, per fer del meu cos el meu propi instrument. Necessito tornar a emocionar-me des del més bàsic, per poder seguir emocionant el públic. Sintetitzar tot allò après i concentrar-ho en allò que més costa: crear des de la vulnerabilitat.”
