Aïchoucha is far more than a film-concert. It is a journey into Tunisia’s musical memory and an exploration of how tradition can transform while remaining vibrantly alive.
The project takes its name from Aïcha, Khalil Epi’s grandmother, whose songs and stories shaped his childhood. Years later, Khalil travelled across Tunisia with a camera and recorder, capturing voices, ritual chants, rhythms and traditions where they still live. The result is a human, musical and visual cartography rooted in listening and lived experience.
On stage, this archive takes on a new life. Against three large screens forming a 270° panorama, Khalil Epi performs in dialogue with the voices, sounds and images he recorded. Electronics, synthesizers and deep bass reshape the original material into a physical, hypnotic and deeply moving experience, where memory, technology and contemporary creation coexist in the present.

Aïchoucha és molt més que un film-concert. És un viatge a la memòria musical de Tunísia i una exploració de com la tradició pot transformar-se sense deixar de ser viva.
El projecte pren el nom d’Aïcha, l’àvia de Khalil Epi, que li va transmetre cançons i històries durant la infància. Anys més tard, Khalil recorre Tunísia amb una càmera i una gravadora, recollint veus, cants rituals, ritmes i tradicions que encara habiten els territoris. El resultat és una cartografia humana, musical i visual construïda des de l’escolta.
A l’escenari, aquest arxiu cobra una nova vida. Davant de tres grans pantalles en panoràmica de 270°, Khalil Epi interactua amb les veus, els sons i les imatges que ha enregistrat. Electrònica, sintetitzadors i baixos profunds transformen el material original en una experiència física, hipnòtica i emotiva, on memòria, tecnologia i creació contemporània conviuen en present.

Aïchoucha es mucho más que un film-concierto. Es un viaje a la memoria musical de Túnez y una exploración de cómo la tradición puede transformarse sin dejar de estar viva.
El proyecto toma su nombre de Aïcha, la abuela de Khalil Epi, que le transmitió canciones e historias durante su infancia. Años más tarde, Khalil recorre Túnez con una cámara y una grabadora, recogiendo voces, cantos rituales, ritmos y tradiciones que siguen habitando los territorios. El resultado es una cartografía humana, musical y visual construida desde la escucha.
En escena, este archivo cobra una nueva vida. Frente a tres grandes pantallas en una panorámica de 270°, Khalil Epi interactúa con las voces, sonidos e imágenes que ha registrado. Electrónica, sintetizadores y bajos profundos transforman el material original en una experiencia física, hipnótica y emotiva, donde memoria, tecnología y creación contemporánea conviven en el presente.